Feliç Any Nou!

Castells, Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat

Avui, la Unesco ha declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat.
Feia dies dies que el món casteller esperava que la Unesco donés el vist-i-plau final a la candidatura, que havia iniciat el seu recorregut l'abril del 2007 a Valls amb la celebració de la primera Nit de Castells.
La candidatura portada a la Unesco presentava els castells com una de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d'Europa, i com una excel·lent targeta de presentació de Catalunya al món sota el lema 'força, equilibri, valor i seny'. Així com també, els valors socials que promou la cultura castellera, com la lluita per l'autosuperació individual i col·lectiva, l'esforç per assolir un objectiu, la solidaritat (tant entre els integrants d'un mateix grup com entre grups) i la integració de gent de totes les edats, condicions i capacitats sota un mateix projecte.
La més sincera enhorabona a tot el món casteller!!!

29-S Vaga general

Fa molt temps que no sé res de tu

...Quan el sol surt després de la pluja
i deixa en la terra olor d'humitat
i l'herba brilla plena d'espurnes
aixeco el cap al cel i et trobo a faltar.
Fa molt temps que no sé res de tu.

(SAU - Fa molt temps que no sé res de tu)

*En record al meu pare. Avui 3 anys sense tu. T'enyoro i t'estimo!

Bon estiu, bones vacances!!!

Pep Sala, 50 anys a dues bandes

De ben segur que serà una nit inoblidable... Una nit amb bona música, records, amics, companyia...una nit per recordar...QUINA NIT!!!!
Allà hi serem!!!

Al final d'aquest viatge

Hem arribat al final d'aquest viatge,
absent però capaç,
m'assec en la runa que deixen les mirades.
M'aproparé als cossos nus marcats per la metralla,
del silenci que acompanya l'agonia innecessària.
Ja no queden al cel més llunes d'abril,
esperarem el temps, si cal, per fer més feble aquest verí.
No creuré en res més que no sigui en el que veig,
no hi ha hagut derrota que hagi vençut eternament.
Sembla buida la vida sense el soroll de la rutina;
tot allò que acaba empeny de nou un altre món.
Les nits s'encenen al nostre pas,
hi ha tantes lluites que encara hem de guanyar.
A quina mà m'he d'agafar per caminar junts el demà?
A quina mà t'agafaràs per arribar molt més enllà?

(Cesck Freixas / Al final d'aquest viatge)


"

19 anys de Rock Català al Palau St. Jordi

Doncs sí, ja en passat gairebé 20 anys del anomenat "boom" del Rock Català.
El 14 de juny de 1991 es va celebrar un recital històric al Palau St. Jordi de Barcelona. Els grups eren encapçalats per els anomenats "grans" del Rock Català (SAU, Sopa de Cabra, Sangtraït i Els Pets), van aconseguir reunir més de 22.000 persones.
Molt s'ha parlat i per a diferents motius, que des de aleshores i va haver una abans i un després en la música en català (nacionalisme català, subvencions suposadament per aquell fenomen musical amb finalitats polítiques, etc).
Però tot això ja serien figues d'un altre paner.
El que és clar, els que vem créixer i poder gaudir d'aquell moviment ja no ens ho treu ningú i "que nos quiten lo bailao"!!!!

Transparent

El segon videoclip de l'àlbum "Anatomia de la Relativitat" de Pep Sala.

Nou DVD Pep Sala gira "Circ Global" a Luz de Gas

Doncs, ja el tenim aquí!. El nou DVD de Pep Sala en la presentació de la seva nova gira "Circ Global", gravat a la Sala Luz de Gas de Barcelona el passat mes de desembre.
Un concert on en Pep i la banda ens van fer disfrutar de les noves cançons del disc, amb les antigues i versionant també v/belles cançons de SAU, que feia anys que no escoltàvem.
Una nit entranyable de molts bons records, v/bells amics i bona companyia!!!

Aquí en teniu un petit tast...

Avui la REMUNTADA!!!!!

Demà a les vuit del vespre des del Camp Nou, altres des de les seves llars, uns altres des de els bars, o des de qualsevol punta del món on et trobis....TOTS ens hi deixarem la pell!!!!

Feliç Diada de Sant Jordi

Feliç Sant Jordi envoltat de roses, llibres i els qui més estimeu!!!

Al meu pare

Avui, St. Josep dia del pare aquest "post" es per a tu. T'ESTIMO!!!


"Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d’aquesta teva absència
se’m revela més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més,
però en les coses i en mi mateixa hi hauràs deixat l’empremta de la vida que visc,
no solitària sinó amb el món i tu per companyia,
plena de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara dels qui estimen sense esperar cap llei de recompensa"

- Miquel Martí i Pol -

11 anys sense tu

I ja en fa 11 que vas marxar.
Aquella nit freda de febrer ens vas deixar, i el nostre cor i la nostra ànima encara es van quedar més glaçats.
L'endemà era carnestoltes (com aquest any), els carrers eren disbauxa i el món continuava girant.
El teu cor havia deixat de bategar, s'havia aturat en aquella estació que tu cantaves sovint.
I nosaltres havíem quedat orfes de tu...de SAU...de tots aquells anys viscuts...els millors anys.
Allà on siguis Carles (i com tu deies sovint): "per sempre, fins sempre!!!"

T'estimo

Estimar. Bell verb indomable i força que ens empeny més enllà. Estimar, paraula inacabable dins l’infinit i caminar. Estimar, vers a vers i pell a pell, poesia dels ulls, estimar. Món increïble de bells encants, amb bells somriures, amb anhels i mirades, estimant, sempre estimant. Poesia. Llum. Màgia. Estimar. Estimem encara que no ho volguéssim, estimant. Dolça mirada bruna i salvatge, serem eterns, serem el vent, serem el sol, la lluna, els estels… Estimem. I de nit les paraules brotaran com sabies herbes dins els rierols i les roques blaves de la cala, i de dia direm aquelles paraules que mai deixem aflorar, la nostra pell gaudirà amb cada bri de tendresa, amb cada dolça bellesa, a cada racó del camí… I anirem més lluny de la nit, més lluny dels somnis que ens mantenen vius. Estimem, pell a pell, vers a vers, bes a bes, amb el cor obert i sempre despert.
T’estimo i res no canviarà. M’estimis o no m’estimis, vinguis d’allà on vinguis, vagis allà on vagis, el teu record sempre serà present i seré fidel al mateix estel glaçat, que cel enllà, ens mirarà amb l’anhel de les matinades adormides als ports, als carrerons plens de màgia.
Quan una tarda vinguis, siguis qui siguis, i em donis la mà com a única penyora del destí que anem construint, no tindré res més a dir-te, només que segueixo caminant, que segueixo badant, que segueixo somniant, que segueixo estimant, que m’agrades per com em mires, que m’agrada quan calles, que m’agrada quan parles, que no tinc més paraules, només uns versos per anar a cercar-te, més enllà de l’instant oníric que ve a trobar-nos, ja nus de tot, ja nus de món, volant sense pressa, sempre a la vora de la cala, sempre a la vora del rierol, entre tendreses i carícies, entre sol i sol.
Quan el desconsol arribi i la solitud ens atrapi, mai oblidem les paraules que mai s’han dit, mai oblidem les mirades que mai no hem vist, dins d’elles hi ha les claus que ens animen a continuar existint, que no volen la tristesa com a única amiga, que no volen entristir-se per mirar o no mirar, per dir o no dir. Només ara, només així, en plena calma i ball antic, prendré la teva mà per continuar fent camí, pas a pas, per seguir fent i refent el destí, aquí, junts, a prop de tu, a prop de mi.
Estimem, doncs, el més bell dels somnis, encara que pugui ser utòpic, seguim estimant-nos, ja nus de tot, ara i aquí, perquè demà no sabem on ens durà el cor. Sigui allà on sigui, sempre seguirem dins nostre dolçament, deixant cos i cor a mans del vent, així, t’estimo eternament.

(Barreja / Daniel Ferrer i Esteban)