Un altre any nou que comença

A poques hores d'iniciar un nou any i com la majoria de la gent, faig balanç d'aquest any que deixarem enrere.
Però al contrari de molta altra gent jo no faig llista de bons propòsits de cara l'any vinent. Jo prefereixo viure el dia a dia, que ja és molt i a veure que ens depara el nou any.
Deixem enrere un any 2009 difícil en molts aspectes, des de la crisi econòmica que afecta a tot el món, fins a fets més personals.
Aquesta nit i com moltes d'altres tindré present a molta gent que malaudarament ja no està al meu costat, i molt especialment al meu pare.
A tota la gent que m'estimo, a la que està al meu costat i als que ja no hi són...BON ANY 2010!!!

Anatomia de la relativitat, nou disc de Pep Sala

El passat 30 de novembre en Pep Sala treurà al mercat el seu 21è treball discogràfic, "Anatomia de la Relativitat".
Un disc de diversos estils (soul, funky...) i ritmes amb un regust dels anys 70 americans.
En aquesta ocasió en Pep a comptat amb la col.laboració dels musics Salvador Aumedes, Gerry Duffy (aquest últim, músic ex membre de SAU), així com amb la col.laboracio d'una secció de vents (trompeta i saxo)i dues coristes.
El nou disc el portarà de gira, una gira que durà per títol "Circ Global" (el per què d'aquest títol caldrà esbrinar-lo en les lletres de les cançons...la incertesa està servida!!!). Algunes de les localitats catalanes per on passarà està encapçala per Barcelona en la presentació oficial del disc a la Sala Luz de Gas (espero anar-hi!), Vic, Figueres, St. Fruitós de Bages i un llarg etcétera.
Carretera i manta ens esperen!!!

Decepcions

Les esperançes son necessaries per viure, per tirar endavant
pero tal vegada ens traeixen i al recolzar-nos en els somnis
ens decepcionen.
Aquelles persones a les que dones l'anima, el cor i el cos
i de sobte sembla que tot s'escola per l'aiguera,
no mereixen el que els hi havies ofert.
Això, però, nomes ho descobreixes dies mes tard i amb una esquerda dins del pit.
Aquelles persones a les que posaries la mà al foc i de ben cert que et cremaries.
Aquelles direm un no t'apropis gaire que el foc crema i les persones fan mal.

...73

Avui és el teu aniversari...M'hagués agradat tant poder-ho celebrar al teu costat i poder-te abraçar ben fort, et trobo tant a faltar...
Allà on siguis aquests pastís és per a tu, i la llum de les espelmes es perquè et segueixin guiant i t'acompanyin sempre en la llum més absoluta en el camí que vas emprendre aviat farà 2 anys...T'estimo.

Vacances

Ja només em falten quatre dies per iniciar les vacances.
Aquest any en tinc ganes, estic esgotada psiquícament i les necessito, encara que no faci res d'especial.
Per a tots aquells que ja les heu fet o encara us queden uns dies i per a tots els que les esteu apunt de començar...aneu o no a algun lloc...BONES VACANCES!!!!!

No puc més!

Senzillament...

Estimar es fàcil transmetre l'amor
mes enllà de la paraula de un
“ t'estimo”
no sempre es fàcil i de vegades
estimar i saber que t'estimen fa por
algun cop he sentit i potser també he dit si us plau no m'estimis.
Pot ser l'amor ens dona por per que
podem sortir ferits o ferir.

U2 a Barcelona

Fa temps que tenia el blog un xic abandonat (feina, mandra i pot ser fins i tot manca d'inspiració). Feia deies que hi donava voltes "has d'actualitzar el blog..." em deia, i avui per fi m'he decidit.

Fa un parell de setmanes vaig poder gaudir d'un ESPECTACULAR macro-concert, els U2 al Estadi del Camp Nou a Barcelona.
Feia mesos que havia aconseguit les entrades, aquesta també va ser una odisea però això ja seria una altra història, en poques hores estaven totes exhaurides.
Els U2 havien decidit iniciar la seva nova gira "360º" a la Ciutat Comtal, i finalment els nois irlandesos van decidir fer tres dies de concert (30 de juny, 1 i 2 de juliol).
Com he esmentat anteriorment, el concert va ser espectacular, increïble, un dels grans protagonistes l'escenari que reproduia com una nau especial i segons U2 ambientat amb la Sagrada Familia de Gaudí.
El grup continua sent incombustible dalt de l'escenari i van saber connectar amb el públic des de la primera cançó que tothom (incloses grades) estaven d'empeus fins a la última; però les cançons que continuen "enganxant" més al públic continuant sent les més antingues.
Llàstima de no tenir més calerons i poder veurel's més sovint en directe!

No em diguis mai adéu

Per a aquelles persones que enyorem...

Sota aquesta lluna he sentit la teva veu
i ara que s'acaba sento que mai t'oblidaré.


Perquè tot ha estat tan breu, perquè tot ha estat tan breu.

Es farà el silenci quan s'acabi aquest moment
sentirem recança perquè tot s'ho emporta el temps.

Sempre ens quedarà poder dir un últim adéu
dit en un moment per recordar per sempre més.

No em diguis mai adéu, no em diguis mai adéu.

Tinc les mans plenes amb tot el que hem compartit
i amb la teva promesa de no caure en l'oblit.

Perquè tot ha estat tan breu, perquè tot ha estat tan breu.

Sempre ens quedarà poder dir un últim adéu
dit en un moment per recordar sempre més.

No em diguis mai adéu, no em diguis mai adéu.

(No em diguis mai adéu / Pep Sala)