Les esperançes son necessaries per viure, per tirar endavant
pero tal vegada ens traeixen i al recolzar-nos en els somnis
ens decepcionen.
Aquelles persones a les que dones l'anima, el cor i el cos
i de sobte sembla que tot s'escola per l'aiguera,
no mereixen el que els hi havies ofert.
Això, però, nomes ho descobreixes dies mes tard i amb una esquerda dins del pit.
Aquelles persones a les que posaries la mà al foc i de ben cert que et cremaries.
Aquelles direm un no t'apropis gaire que el foc crema i les persones fan mal.
1 comentario:
El millor és no esperar res, i així tot el què ens ve donat sempre és un regal.
I sé que és fàcil de dir i molt difícil de fer...
Prou saps que m'han ferit, i reiteradament, perquè no sé anar amb reserves...Allò que em dius "d'anar amb el lliri a la mà".
Però de les males experiències sempre s'aprèn alguna cosa i et fan més fort.
Llàstima que sempre haguem d'aprendre a base de cops i ferides...
Petons
Publicar un comentario