I ja en fa 11 que vas marxar.
Aquella nit freda de febrer ens vas deixar, i el nostre cor i la nostra ànima encara es van quedar més glaçats.
L'endemà era carnestoltes (com aquest any), els carrers eren disbauxa i el món continuava girant.
El teu cor havia deixat de bategar, s'havia aturat en aquella estació que tu cantaves sovint.
I nosaltres havíem quedat orfes de tu...de SAU...de tots aquells anys viscuts...els millors anys.
Allà on siguis Carles (i com tu deies sovint): "per sempre, fins sempre!!!"
No hay comentarios:
Publicar un comentario