Hem arribat al final d'aquest viatge,
absent però capaç,
m'assec en la runa que deixen les mirades.
M'aproparé als cossos nus marcats per la metralla,
del silenci que acompanya l'agonia innecessària.
Ja no queden al cel més llunes d'abril,
esperarem el temps, si cal, per fer més feble aquest verí.
No creuré en res més que no sigui en el que veig,
no hi ha hagut derrota que hagi vençut eternament.
Sembla buida la vida sense el soroll de la rutina;
tot allò que acaba empeny de nou un altre món.
Les nits s'encenen al nostre pas,
hi ha tantes lluites que encara hem de guanyar.
A quina mà m'he d'agafar per caminar junts el demà?
A quina mà t'agafaràs per arribar molt més enllà?
(Cesck Freixas / Al final d'aquest viatge)
"
2 comentarios:
No sé com els coneixes als grups/solistes emergents!
Aquest noi és la primera vegada que l'escolto, però és cert que la cançó està molt bé!
S'hauria de potenciar els nous talents! :-)
Muack petita!
Ja saps, que la música és un dels meus forts i m'agrada estar-ne al dia.
És un cantautor del penedès, fa cançons molt bones i sovint reinvidicatives.
Fa unes setmanes va actuar al "Vermell" de Manresa i demà actua a Terrassa en els actes de la Festa Major.
Gràcies pels escrits!;-)
Publicar un comentario