miércoles, 16 de septiembre de 2009

Decepcions

Les esperançes son necessaries per viure, per tirar endavant
pero tal vegada ens traeixen i al recolzar-nos en els somnis
ens decepcionen.
Aquelles persones a les que dones l'anima, el cor i el cos
i de sobte sembla que tot s'escola per l'aiguera,
no mereixen el que els hi havies ofert.
Això, però, nomes ho descobreixes dies mes tard i amb una esquerda dins del pit.
Aquelles persones a les que posaries la mà al foc i de ben cert que et cremaries.
Aquelles direm un no t'apropis gaire que el foc crema i les persones fan mal.

viernes, 7 de agosto de 2009

...73


Avui és el teu aniversari...M'hagués agradat tant poder-ho celebrar al teu costat i poder-te abraçar ben fort, et trobo tant a faltar...
Allà on siguis aquests pastís és per a tu, i la llum de les espelmes es perquè et segueixin guiant i t'acompanyin sempre en la llum més absoluta en el camí que vas emprendre aviat farà 2 anys...T'estimo.

martes, 28 de julio de 2009

Vacances


Ja només em falten quatre dies per iniciar les vacances.
Aquest any en tinc ganes, estic esgotada psiquícament i les necessito, encara que no faci res d'especial.
Per a tots aquells que ja les heu fet o encara us queden uns dies i per a tots els que les esteu apunt de començar...aneu o no a algun lloc...BONES VACANCES!!!!!

lunes, 20 de julio de 2009

martes, 14 de julio de 2009

Senzillament...


Estimar es fàcil transmetre l'amor
mes enllà de la paraula de un
“ t'estimo”
no sempre es fàcil i de vegades
estimar i saber que t'estimen fa por
algun cop he sentit i potser també he dit si us plau no m'estimis.
Pot ser l'amor ens dona por per que
podem sortir ferits o ferir.

U2 a Barcelona


Fa temps que tenia el blog un xic abandonat (feina, mandra i pot ser fins i tot manca d'inspiració). Feia deies que hi donava voltes "has d'actualitzar el blog..." em deia, i avui per fi m'he decidit.

Fa un parell de setmanes vaig poder gaudir d'un ESPECTACULAR macro-concert, els U2 al Estadi del Camp Nou a Barcelona.
Feia mesos que havia aconseguit les entrades, aquesta també va ser una odisea però això ja seria una altra història, en poques hores estaven totes exhaurides.
Els U2 havien decidit iniciar la seva nova gira "360º" a la Ciutat Comtal, i finalment els nois irlandesos van decidir fer tres dies de concert (30 de juny, 1 i 2 de juliol).
Com he esmentat anteriorment, el concert va ser espectacular, increïble, un dels grans protagonistes l'escenari que reproduia com una nau especial i segons U2 ambientat amb la Sagrada Familia de Gaudí.
El grup continua sent incombustible dalt de l'escenari i van saber connectar amb el públic des de la primera cançó que tothom (incloses grades) estaven d'empeus fins a la última; però les cançons que continuen "enganxant" més al públic continuant sent les més antingues.
Llàstima de no tenir més calerons i poder veurel's més sovint en directe!

viernes, 6 de febrero de 2009

No em diguis mai adéu


Per a aquelles persones que enyorem...

Sota aquesta lluna he sentit la teva veu
i ara que s'acaba sento que mai t'oblidaré.


Perquè tot ha estat tan breu, perquè tot ha estat tan breu.

Es farà el silenci quan s'acabi aquest moment
sentirem recança perquè tot s'ho emporta el temps.

Sempre ens quedarà poder dir un últim adéu
dit en un moment per recordar per sempre més.

No em diguis mai adéu, no em diguis mai adéu.

Tinc les mans plenes amb tot el que hem compartit
i amb la teva promesa de no caure en l'oblit.

Perquè tot ha estat tan breu, perquè tot ha estat tan breu.

Sempre ens quedarà poder dir un últim adéu
dit en un moment per recordar sempre més.

No em diguis mai adéu, no em diguis mai adéu.

(No em diguis mai adéu / Pep Sala)