martes, 14 de julio de 2009

U2 a Barcelona


Fa temps que tenia el blog un xic abandonat (feina, mandra i pot ser fins i tot manca d'inspiració). Feia deies que hi donava voltes "has d'actualitzar el blog..." em deia, i avui per fi m'he decidit.

Fa un parell de setmanes vaig poder gaudir d'un ESPECTACULAR macro-concert, els U2 al Estadi del Camp Nou a Barcelona.
Feia mesos que havia aconseguit les entrades, aquesta també va ser una odisea però això ja seria una altra història, en poques hores estaven totes exhaurides.
Els U2 havien decidit iniciar la seva nova gira "360º" a la Ciutat Comtal, i finalment els nois irlandesos van decidir fer tres dies de concert (30 de juny, 1 i 2 de juliol).
Com he esmentat anteriorment, el concert va ser espectacular, increïble, un dels grans protagonistes l'escenari que reproduia com una nau especial i segons U2 ambientat amb la Sagrada Familia de Gaudí.
El grup continua sent incombustible dalt de l'escenari i van saber connectar amb el públic des de la primera cançó que tothom (incloses grades) estaven d'empeus fins a la última; però les cançons que continuen "enganxant" més al públic continuant sent les més antingues.
Llàstima de no tenir més calerons i poder veurel's més sovint en directe!

viernes, 6 de febrero de 2009

No em diguis mai adéu


Per a aquelles persones que enyorem...

Sota aquesta lluna he sentit la teva veu
i ara que s'acaba sento que mai t'oblidaré.


Perquè tot ha estat tan breu, perquè tot ha estat tan breu.

Es farà el silenci quan s'acabi aquest moment
sentirem recança perquè tot s'ho emporta el temps.

Sempre ens quedarà poder dir un últim adéu
dit en un moment per recordar per sempre més.

No em diguis mai adéu, no em diguis mai adéu.

Tinc les mans plenes amb tot el que hem compartit
i amb la teva promesa de no caure en l'oblit.

Perquè tot ha estat tan breu, perquè tot ha estat tan breu.

Sempre ens quedarà poder dir un últim adéu
dit en un moment per recordar sempre més.

No em diguis mai adéu, no em diguis mai adéu.

(No em diguis mai adéu / Pep Sala)

jueves, 11 de diciembre de 2008

Al meu ninet


16 mesos de la teva absència...que dir-te? No calen paraules...ja ho saps...
NO T'OBLIDEM I T'ESTIMEM MOLTÍSSIM!!!!!!!!!
Somnis dolços, carícies d'àngels i petons de sucre...

martes, 2 de diciembre de 2008

Nou disc de Bruce Springsteen


El proper 27 de gener el "Boss" amb la seva E Street Band treu nou disc. El disc durà per títol "Working on a Dream" i el primer single porta per nom "My Lucky Day".
El nou disc també estarà disponible en format "deluxe" i inclourà un DVD de 30 minuts d'imatges de concerts de la gira "Magic" (segur que no hi falten les de Barcelona!!).
Corren rumors que a principis de febrer comença nova gira Europea (aquest home és una màquina!!), així que si això és cert segur que no falta a la cita de la seva ciutat "preferida", Barcelona.
Esperem que el rumors es facin realitat i poguem gaudir tots els seus seguidors d'un altre apoteòsic concert!


viernes, 17 de octubre de 2008

Les coses que es trenquen


Aquesta és la lletra d'una cançó d'en Pep Sala, una cançó pot ser no gaire coneguda però que personalment m'agrada molt el missatge de la lletra...una lletra per dedicar a totes aquelles persones que estan al costat per compartir les coses que es trenquen...


M'agrada la gent que no té pressa que no li falta el temps per compartir
m'agrada la gent que sempre hi és, que dóna la cara
quan fa falta, quan convé.

M'agrada la gent que no s'amaga que no té por dels seus errors
m'agrada la gent que no menteix, que dóna la cara
quan fa falta, sense por.

A vegades les coses senceres són tan difícils de guardar
a vegades les coses es trenquen en mil trossos
i es perden i fan mal.

M'agrada la gent que encara lluita contra tot allò que creu perdut
m'agrada la gent que té orgull, que dóna la cara
quan fa falta, quan és just.

A vegades les coses senceres són tan difícils de guardar
a vegades les coses es trenquen en mil trossos
i es perden i fa mal.

M'agrada la gent que és sincera m'agrada la gent que em mira els ulls
però això fa temps que ja t'ho deia, ja t'ho cantava
i és que m'agrada, la gent com tu.

(Pep Sala / Les coses que es trenquen)

domingo, 14 de septiembre de 2008

Correfoc Manresa 2008


Un any més, Manresa va tancar els actes de la Festa Major amb el Correfoc.
És un dels actes més esperats i més concorreguts pels carrers i places de la ciutat.
La música, el foc, la olor de la pólvora...i al finalitzar la moscada amb les bèsties infernals (moixogans, capgirells, fogueres, fogaines, drac, víbria, Asmodeu, mulassa, coll-llarg, nas de sutja, gàrgola i bou), tots giravoltant a la plaça Major, i la gent enlairant barrets i mocadors i seguint el ritme de les músiques "enganxoses" del Correfoc...i que per molts anys!!!


sábado, 16 de agosto de 2008

De la foscor a la llum...

Hi ha dies en que un es lleva de bon matí i tot ho veu negre. Passen les hores i el cap no para de donar voltes i més voltes (la feina, els amics, la vida...).
Però apareixen aquelles paraules, aquell llibre, aquella cançó que per moments t'alleuja d'aquell neguit, d'aquella angoixa que sents al teu cap i al teu cor.
Aquesta cançó n'és una d'elles. Fa temps que vaig descobrir a aquesta cantant i cada dia em sorpren més la força que transmet la seva música, i el més important, els missatges de les seves lletres.
Us animo a descobrir-les...

-DIBUJO EN EL AIRE (Chambao)-

Ya no quiero vivir con los temores
que prefiero entregarme a la ilusión
y lo que creo, defenderlo con firmeza,
sin historias que me abulten el colchón

Y si un día me siento transformado
y decido reorientar la dirección,
tomare un nuevo rumbo sin prejuicios
porque en el cambio esta la evolución

Evolucion, en el cambio esta la evolución

Que mi camino se encuentre iluminado
y la negrura no enturbie el corazón
discernimiento al escoger entre los frutos,
decision para subir otro escalón
Vivir el presente hacia el futuro
guardar el pasado en el arcón,
trabajar por el cambio de conciencia,
dibujar en el aire una canción

Una cancion en el aire una canción...